Martí SIstané a l’Eco de Sitges: Fa dues dècades vaig participar a Girona en unes jornades entre empresaris de diferents sectors i directius de banca per parlar d’empresa i productivitat. Entre els ponents, hi havia un alt directiu de banca de l’època, que va dissertar llarga estona en pronosticar que en un futur, no precisat en el temps, però no gaire llunyà segons ell, les setmanes es dividirien en funció de si el factor principal de l’activitat laboral fos de producció o de serveis. Més o menys venia a dir que hi hauria dos grans grups, els que treballarien de dilluns a dijous, amb jornada setmanals de 30 hores, i la resta, que treballarien en el món dels serveis i l’oci, de dijous a diumenge.
Aquests darrers mesos, amb l’enrenou que està generant la imminent implantació de la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores per arribar a les 35 hores treballades al final del cicle, he recordat aquella ponència que, tot sigui dit, hom va escoltar amb gran escepticisme. Segons el Ministeri de Treball, la reducció de la jornada laboral afectarà 12 milions de persones que treballen més de 37,5 hores setmanals a Espanya. La durada de la jornada laboral no es toca des del 1983, en aquell moment era de 43 o 42 hores, en funció de si el treballador feia jornada contínua o partida.
No cal dir que la reducció de la jornada laboral setmanal desperta nombrosos dubtes i més quan s’atura la mirada en el seu impacte sobre la productivitat del país. L’estreta connexió entre les dues variables alerta sobre l’impacte que tindrà en la productivitat, en un país com Espanya que destaca pels seus baixos nivells de productivitat. Hi ha veus que alerten que es pot reproduir el que va passar a França, on els nivells de productivitat van caure després de l’aplicació de la reducció de jornada a 35 hores, alhora que va provocar una pèrdua de rellevància econòmica al país. La productivitat laboral a casa nostra és motiu de preocupació des de fa més de dues dècades.
Comparativament amb la mitjana europea, segons dades d’Eurostat, Espanya es va situar el 2022 a 16,5 punts de la mitjana de la zona de l’euro de productivitat laboral per hora treballada i a 8,2 punts de la mitjana dels 27 països de la UE. Lluny de solucionar-se, aquest fenomen s’ha agreujat els darrers anys. Segons Funcas, la productivitat per empleat entre el 1985 i el 2022, ha crescut a Espanya un 28%, mentre que en les set economies europees més avançades el creixement ha estat del 54%. Tenir una baixa productivitat laboral perjudica directament el benestar. A major productivitat més inversió, més contractació, salaris més elevats i més recaptació d’impostos, en definitiva més finançament per l’estat del benestar.
Més enllà de si la mesura de reduir la jornada laboral és encertada o no i, a més a més, fer-ho sense generar un diàleg obert amb les associacions d’empresaris, al meu entendre és absurd abordar una reducció de la jornada laboral sense afrontar el problema de la baixa productivitat de les nostres empreses.
La digitalització pot augmentar la competitivitat i la productivitat d’empleats i empreses, però calen canvis profunds, no només amb la utilització de la tecnologia, sinó en altres factors tan importants com la capacitació, la comunicació, el lideratge, la formació, l’aplicació de la intel·ligència artificial, el clima de treball, els incentius o la conciliació familiar. Si només reduïm la jornada laboral, sense abordar en profunditat tots aquests altres aspectes clau, el resultat, probablement, serà que no aconseguirem millorar la productivitat sinó empitjorarla encara més. En una comarca com la nostra on, lluny de ser una excepció, els seus índexs de productivitat no són dels més reeixits, ans al contrari, ens caldrà molt enginy i audàcia per convertir aquest nou repte en una oportunitat. Això sí, mentre ho aconseguim o no, tornant a la premonició d’aquell directiu de banca visionari que comentàvem a l’inici de l’article, sempre podem anar pensant a què destinar tot aquest nou temps d’oci que ens proporcionarà la reducció de la jornada.